Birra ètica, a la pàtria de Damm

A la nostra cultura mediterrània, una de les principals formes de socialització és quedar a fer una cervesa, un cafè, una orxata, un gelat… Especialment ara a l’estiu, fa molt de goig trobar-se al vespre amb les amistats a xerrar de tot una mica i prendre alguna beguda refrescant.

A Barcelona, la marca de cerveses per excel·lència és Damm en totes les seves variants, des de la Xibeca litronera fins la cervesa gourmet del Ferran Adrià; a més, distribueix molts altres productes de refresc que es poden consumir habitualment al sector de l’hostaleria. La marca Damm és, dintre de l’imaginari popular català, l’equivalent cerveser al Barça futbolístic, la Moreneta religiosa, Madrid com a boc expiatori polític, el Pujol fins fa no res patriarca de la pàtria o la calçotada sociogastronòmica. L’empresa Damm, que ho sap, potencia la seva imatge popular, jove i festera amb la seva publicitat mediterrània.

Fa uns mesos, gràcies a la bona feina informativa de la gent amiga del Cafèambllet, vaig assabentar-me que algunes persones de la família Carceller, que presideixen o han presidit la marca Damm, estan sent investigades per evasió fiscal. Podeu llegir-ne la informació a la pàgina 6 del número gratuït 1 del Cafèambllet. I és que, igual que la socialització acompanyada d’alguna beguda refrescant, un altre costum molt mediterrani és el frau fiscal. Si la birreta cervesera és un costum de les classes populars mediterrànies (les que vivim a barris com Sants, Nou Barris, Ciutat Vella, Poble Sec, Gràcia… a Barcelona), el frau fiscal -per elusió o per evasió- està més estès entre les grans fortunes i empreses (qui viuen a Pedralbes o Sarrià). Això, però, se’ls va passar d’esmentar-ho en la publicitat fresca, alegre i juvenil de Damm.

La birreta em sap pitjor si penso que puc estar subvencionant una família de molta pasta que, a més, podria estar fent jocs bruts per pagar menys a hisenda. Vaig decidir doncs fer la meva petita cosa de reduir el consum de productes Damm i, per extensió, de cervesa produïda per les grans marques de cervesa (indústria agroalimentària). Això m’ha dut a buscar alternatives refrescants i més responsables socialment i ecològica. Us volia compartir algunes de les propostes que he trobat pels meus llocs habituals de consum (bars amb un cert valor afegit ètic, la meva cooperativa de consum, distribuïdores de productes responsables socialment i ambiental…). Aquesta selecció tira molt cap a casa (cap a on visc), dins de la filosofia del consum crític que prioritza el producte de proximitat. En qualsevol cas, no està tancada i estaré encantat de llegir altres idees que voleu compartir.

Birra i vi ètics?!

Afortunadament, cada cop trobem més cerveses artesanes produïdes per petites empreses i que estan molt més bones que la cervesa industrial, encara que siguin més cares. Sens dubte, el consum de cervesa artesana elaborada prop de casa és una forma de fomentar una economia a petita escala, més redistributiva i menys agressiva ecològicament que el productes de l’agroindústria. Dintre de la gran quantitat de cerveses artesanes que podem trobar, jo vull destacar l’Almogàver de blat i les cerveses Lluna, perquè tenen el segell d’agricultura ecològica i pel seu sabor.

Almogàver és una petita empresa de l’Hospitalet de Llobregat formada per una colla d’amics aficionats a la cervesa. Tenir un producte de l’Hospitalet al meu barri de Sants és el més semblant possible al kilòmetre 0, si no tinc la virtut de fer-m’ho jo mateix.

De tota manera, la meva marca de cervesa preferida és Lluna. Sap molt bo saber que són una cooperativa de treball, que tenen la seva fàbrica a Agullent (Vall d’Albaida; País València) i que els seus productes tenen certificació d’origen ecològic. Són doncs gairebé el summum de l’economia social i solidària: empresa cooperativa i producció ecològica en ambient rural i proper.

Només els falta a la gent de Lluna, que jo sàpiga, ser una empresa inclusiva amb persones en risc d’exclusió social. Tota aquesta suma de virtuts sí que ho tenen, en canvi els vins (i els olis) de l’Olivera. Aquesta cooperativa d’inserció social té ja 40 anys fent feina de producció i transformació agrícola a Vallbona de les Monges (Urgell; Catalunya). Consta d’unes 300 persones sòcies, en part amb capacitats cognitives diferents. Actualment, tota la seva producció té el segell de certificació d’agricultura ecològica o està en procés de conversió a agricultura ecològica, és de bona qualitat i amb metodologia sorprenentment artesanal per a les persones que saben d’enologia. Per a més informació, us adreço a l’article publicat a la pàgina 46 del número 12 de la Marea.

Refrescs i sucs ètics

Per qüestions de salut, no us recomano que us begueu més de 10 mitjanes o el seu equivalent a la setmana, i a ser possible eviteu fer-ho seguides. A més, els fantàstics antioxidants que conté el vi també es poden trobar en el most. En aquest sentit, us recomano els sucs naturals i ecològics de Cal Valls. Són una empresa familiar de producció i de transformació de molts productes agrícoles ecològics, situada a Vilanova de Bellpuig (Urgell; Catalunya). A més dels sucs naturals, recentment vaig descobrir en una cerveseria molt prop de casa que han encetat una línia de refrescs naturals molt bons. Són una molt bona alternativa de proximitat als més estesos de la també bona marca alemanya Bionade.

Altra alternativa de refrescs ecològics i ètics són el comercialitzats per la cooperativa distribuïdora de productes de comerç just i ecològics Alternativa 3.

També han començat recentment la Frixen Cola, refresc bo, ecològic, sà i responsable fet a Saragossa per una empresa local i distribuït des de l’economia social. Suposa una bona alternativa a aquella marca d’Atlanta de cuyo nombre no quiero acordarme.

La secció d’orxata i gelats

L’orxata i els gelats també es poden consumir actualment de forma més responsable. Terra i Xufa i Món Orxata són dues empreses d’Alboraia (Horta Nord; País Valencià), la pàtria de l’orxata. Els seus productes derivats de l’orxata estan elaborats amb xufa ecològica. Ofereixen, a més, molts altres productes, no necessàriament produïts explícitament amb els criteris de l’economia social i solidària.

Els gelats de la Fageda són també una alternativa interessant i fàcil de trobar a Catalunya donat que entren als circuits de les grans superfícies. La Fageda és una cooperativa de treball i inserció laboral de persones amb capacitats diferents que produeix productes lactis i que probablement ja coneixereu donat el seu ressò mediàtic.

I cada cop tenim més opcions de menjar gelats elaborats de forma artesana prop de casa amb matèries primeres de qualitat i triades amb responsabilitat. Per exemple, al meu barri de Sants (Barcelona), trobem Pou de Glaç, una nova gelateria artesana a plaça Osca. Té uns criteris de compra dels productes que prioritza la proximitat i el producte de temporada. Només tenen cada cop uns 10 tipus de gelat, però quins gelats!!

Si la revolució del consum crític no és refrescant i festiva no serà. I tenim múltiples opcions perquè així sigui.