Cataluña sin Troika

[Al final del text es pot llegir l’article en català]

Democracia: 1 f. [LC] [PO] Sistema de gobierno basado en el principio de la participación igualitaria de todos los miembros de la comunidad en la toma de decisiones de interés colectivo. Así es como define la segunda edición del diccionario de la Real Academia Española la palabra democracia. Precisamente el concepto radical (de raíz etimológica) de la democracia es lo que está en juego en estas elecciones europeas. La cita electoral del próximo 25 de mayo va precisamente de democracia en todas sus vertientes: democracia participativa, democracia económica, democracia energética y democracia de derechos. Esto es lo que tenemos en riesgo. Y quien está poniendo en riesgo esta democracia no es nadie más que la Troika y sus diferentes brazos ejecutores. La Troika es este triunvirato al estilo romano que atacaba el pueblo, formado por la Comisión Europea, el Banco Central Europeo y el Fondo Monetario Internacional. Estos son los que están construyendo Europa pensando en los intereses de unos pocos a costa de los derechos de unos muchos. Y tienen como aliados a sus brazos ejecutores: los mercados financieros que diseñan las estafas y los gobiernos de turno que las concretan.

La construcción de la Unión Europea se está haciendo, desde hace ya demasiado tiempo, de espaldas a la ciudadanía y de espaldas a los pueblos que la conforman. Hoy, mientras los diferentes gobiernos se pelean entre ellos para ver quien mantiene el diálogo directo con los más poderosos, quien ha perdido el control de la capacidad de decidir es el pueblo. 65 años después del embrión de la CECA que fue el Consejo de Europa, la Unión Europea es más autócrata, más opaca y más antisocial. El hecho de que el proceso de construcción europeo haya sido controlado por unos gobiernos arrodillados ante los grandes lobbies financieros y sin capacidad de decisión por parte de la ciudadanía, nos ha llevado a un diseño administrativo sin transparencia y con profundas carencias democráticas. Cuando gobiernan los de arriba, quienes salimos perdiendo somos los de abajo.

Un claro ejemplo, una gran metáfora de quién manda en Europa, es la carta que envió el presidente del Banco Central Europeo, Jean Claude Trichet, a quien entonces era presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, y que éste ocultó a la ciudadanía hasta que dejó de ser presidente. En aquella carta de la vergüenza y de la humillación para la democracia y los pueblos de España, Trichet recomendó al presidente «tomar con rapidez y decisión las medidas necesarias para evitar las repercusiones que podría tener para la estabilidad en la zona euro la situación económica de España«. Lo peor de todo no sólo es que Zapatero le hizo caso, es que todo el aparato de la España bipartidista se puso a trabajar para el francés. La carta la recibió Zapatero, pero la desplegaron Mariano Rajoy con las posteriores medidas para contentar a la Troika; Artur Mas, que en junio de 2012 pidió a Rajoy «tener coraje para aplicar las medidas que propone el FMI«; o Esperanza Aguirre, que inició su política de «acoso y derribo» a los servicios públicos para incrementar las ganancias de los privados. En definitiva, cuando habla la Troika, los gobernantes callan y obedecen.

La defensa de la democracia: un postulado revolucionario

Frente a esta situación sólo nos queda una salida: utilizar la radicalidad democrática como herramienta revolucionaria. La revolución entendida como cambio fundamental en la organización política de un ente es la única salida democrática que nos queda a la clase trabajadora. Y la mejor arma para iniciar esta revolución es nuestro voto. En la Europa del siglo XXI, votar, y hacerlo contra la Troika, contra los gobiernos que se arrodillan ante ella y a favor de una construcción alternativa y democrática de Europa, es la mejor herramienta para la transformación social. Como ocupamos las plazas exigiendo más y mejor democracia, nos manifestamos ante escuelas o centros de salud para reivindicar nuestros servicios públicos, llevamos a cabo una Huelga General contra la reforma laboral u ocupamos las entidades bancarias para reclamar una auténtica democracia económica, del mismo modo que hacemos todo esto, debemos entender que nuestro voto es también un momento más de la movilización. Hoy, el postulado más revolucionario que existe es defender una democracia que nos iguale a todos y todas. El 25 de mayo comienza un nuevo ciclo para construir una Cataluña sin Troika, un estado español sin Troika y una Europa sin Troika. ¡Echemos a la Troika!

Joan Mena es diputado de EUiA y portavoz adjunto del grupo parlamentario de ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya

————————

Democràcia: 1 f. [LC] [PO] Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Així és com defineix la segona edició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la paraula democràcia. Precisament el concepte radical (d’arrel etimològica) de la democràcia és el que està en joc en aquestes eleccions europees. La cita electoral del proper 25 de maig va precisament de democràcia en totes les seves vessants: democràcia participativa, democràcia econòmica, democràcia energètica i democràcia de drets. Això és el que tenim en risc.  I qui està posant en risc aquesta democràcia no és ningú més que la Troika i els seus diferents braços executors. La Troika és aquest triumvirat a l’estil romà que atacava el poble, format per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. Aquests són els qui estan construint Europa pensant en els interessos d’uns pocs a costa dels drets d’uns molts. I tenen com a aliats els seus braços executors: els mercats financers que dissenyen les estafes i els governs de torn que les concreten.

La construcció de la Unió Europea s’està fent, des de ja fa massa temps, d’esquenes a la ciutadania i d’esquenes als pobles que la conformen. Avui, mentre diferents governs es barallen entre ells per veure qui manté el diàleg directe amb els més poderosos, qui ha perdut el control de la capacitat de decidir és el poble. 65 anys després de l’embrió de la CECA que va ser el Consell d’Europa, la Unió Europea és més autòcrata, més opaca i més antisocial. El fet que el procés de construcció europeu hagi estat controlat per uns governs agenollats als grans lobbies financers i sense capacitat de decisió per part de la ciutadania, ens ha portat a un disseny administratiu sense transparència i amb profundes mancances democràtiques. Quan governen els de dalt, qui surt perdent som els de baix.

Un clar exemple, una gran metàfora de qui mana a Europa, és la carta que va enviar el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, a qui llavors era president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i que aquest va amagar a la ciutadania fins que va deixar de ser president. En aquella carta de la vergonya i de la humiliació per a la democràcia i pels pobles d’Espanya, Trichet va recomanar al president “prendre amb rapidesa i decisió les mesures necessàries per evitar les repercussions que podria tenir per a l’estabilitat a la zona euro la situació econòmica d’Espanya”. El pitjor de tot no només és que Zapatero li va fer cas; és que tot l’aparell de l’Espanya bipartidista es va posar a treballar pel francès. La carta la va rebre Zapatero, però la van desplegar Mariano Rajoy amb les posteriors mesures per acontentar la Troika; Artur Mas, que el juny de 2012 va demanar a Rajoy “tenir coratge per aplicar les mesures que proposa el FMI”; o Esperanza Aguirre, que va iniciar la seva política d’ “acoso y derribo” als serveis públics per a incrementar el guanys dels privats. En definitiva, quan parla la Troika, els governants callen i obeeixen.

La defensa de la democràcia: un postulat revolucionari

Enfront d’aquesta situació només ens queda una sortida: fer servir la radicalitat democràtica com a eina revolucionària. La revolució entesa com a canvi fonamental en l’organització política d’un ens és l’única sortida democràtica que ens queda a la classe treballadora. I la millor arma per iniciar aquesta revolució és el nostre vot. En l’Europa del segle XXI, votar, i fer-ho contra la Troika, contra els governs que s’agenollen a ella i a favor d’una construcció alternativa i democràtica d’Europa, és la millor eina per a la transformació social. Igual com ocupem les places exigint més i millor democràcia, igual com ens manifestem davant d’escoles o centres de salut per reivindicar els nostres serveis públics, igual com vam dur a terme una Vaga General contra la reforma laboral o igual com ocupem les entitats bancàries per reclamar una autèntica democràcia econòmica, igual que fem tot això, hem d’entendre que el nostre vot és també un moment més de la mobilització. Avui, el postulat més revolucionari que existeix és defensar una democràcia que ens iguali a tots i totes. El 25 de maig comença un nou cicle per a construir una Catalunya sense Troika, un estat espanyol sense Troika i una Europa sense Troika. Fem fora la Troika!

Joan Mena és diputat d’EUiA i portaveu adjunt del grup parlamentari d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya